Negociant

Al voltant d’una taula el·líptica, de conglomerat i amb recobriment simulant l’elegància de la fusta de caoba vermell obscur, s’hi troben un seguit de corbates. Tendència al blau. La majoria són ratllades, amb línies inclinades uns quaranta-cinc graus, sempre en la mateixa direcció, de diferents tonalitats i amb algun que altre color llampant per trencar la monotonia. També n’hi ha de monocromes i d’altres amb descarats petits dibuixos de naïfs representacions.

Ballen a un suau ritme al voltant de la taula amb posats lleugerament diferenciats, des de la recta i estirada fins a la que pren una sensual corba, tot depèn de la panxa sobre la que reposen.

La blau elèctric es mou més enèrgicament que la resta i sembla que dirigeix i encomana impulsos. Excepte aquesta, que es retorça a dreta i esquerra, les altres es desplacen endavant i enrere. Alguna es relaxa de tant en tant. A voltes es reactiven sota la pressió de la dominant, a voltes segueixen immòbils llarga estona.

Estan totes lligades amb un bell nus al coll de diverses camises. N’hi ha que desentonen i un es pregunta com han pogut acabar fent parella. De camises en trobem a ratlles verticals, a quadres blancs sota fons colorits, amb butxaca al pit esquerre, a tots dos o enlloc. Es mofen les unes de les altres del seu aspecte, que si està arrugada, que si té els botons fent enormes esforços per evitar la sortida desbocada del greix acumulat, que si és incapaç d’amagar la pelambrera de dessota el coll i caram quina vergonya la que està amarada de suor i mostra clapes humides arreu. Totes, això si, troçades dins de pantalons de pinces.

Aquí les variacions si que són menors. Ja se sap que els vestits masculins són quasi tots iguals. Tot just canvia el color: negre, blau fosc o gris, el més agosarat s’atreveix amb un estampat de quadres gairebé invisibles. L’altra diferència és la talla, que a major matèria a contenir més gran ha de ser el cinturó.

Totes aquestes robes tapen les vergonyes, i la pell esblanqueïda per la falta de Sòl i vida, d’una colla de desnarits de ventres inflats i amb cotxes de luxe que parlen de banalitats gran part del seu temps. Negocis en diuen.