diumenge, 12 de setembre del 2010

De viatge a Bulgària

L’Stan de Stanislav, ens respon contra tot pronòstic que si, que es vivia millor durant l’època comunista de la Bulgària de vint anys enrere. Davant la nostra cara de badocs aprofundeix en la seva percepció.
- És cert, aleshores no es podia viatjar, però tampoc era necessari. La gent treballava per viure i no a la inversa, invertint-hi molt menys temps del que fan ara. Hi havia una certa harmonia. A més, ara n’hi ha que se n’han sortit bé i d’altres que no tenen masses alternatives.
A mi les il•lusions d’una possible via de futur se m’obre davant dels ulls. Si un paio d’uns vint-i-set pensa així, potser... Els altres queden igualment sorpresos.
Com totes les fantasies fabricades sota fonaments de flonjos núvols i amb quatre pinzellades (per no parlar del ple de les idees) se’n va per terra amb el pesat i feixuc pas de les hores. La convivència ens duu a penetrar, sense massa esforç, en la raó del pensament d’aquest individu. Fill de classe privilegiada (afiliada al partit comunista) durant aquest règim, i que va saber aprofitar les oportunitats del nou sistema capitalista. Les percepcions de l’entorn explicaren els motius de la primera descol•locadora frase.
Segons ell, els gitanos estaven apoderant-se del país. Marxaven fora, feien quatre quartos, tornaven i es compraven cases, fins i tot pobles sencers, fent fora el Búlgar autèntic. A més l’estat els subvencionava i ells no paraven de tenir fills. Preveia una Bulgaria superpoblada de gitanos durant els propers 20-30 anys. Li estaven desvirtuant el país.
Per contra, estava prou a favor de la manera que tenia el comunisme de gestionar “this little dark people”, com en deia ell. Els mantenia amb els treballs que ningú volia fer i s’encarregava de no deixar-los prosperar, de tallar-los les ales abans, fins i tot, d’aprendre a volar.
Em vaig acollonir més quan comentava que treballava en projectes europeus per al desenvolupament de pobles empobrits. No pot anar bé. Hem de mirar bé el darrere de tot plegat. Tot pot estar corcat
Com diu el refrany: No es or tot allò que brilla.