Si mai has volgut, ni que hagués estat per un instant, tornar enrere en el temps: Veure com aquells terribles mots tornaven lletra a lletra cap dins el pap i la gola els empassava, veure com els bocins d’iris esbotzats tornaven a prendre la forma d’aquells ulls enlluernants abans de ser esmicolats per una inoportuna frase. Veure com els rius de llàgrimes pugaven galtes amunt per tornar a aquelles immenses i delirants conques d’on brollaren llarga i amargament, esquinçant-te el cor.
Tornar a tenir l’oportunitat d’envalentornar-te a no girar el cap en el darrer sospir, quan vas notar els seus llavis carnosos fregant els teus per error o covardia, duent al posterior i humiliant esclat de riure que no vas entendre fins l’endemà o passat l’estiu.
Poder no agafar el maleït telèfon quan conduïes davant la sortida d’una l’escola, si només eren negocis!
Veure que si, que efectivament aquell semàfor era vermell i no taronja i frenar com qualsevol conductor educat.
Poder demostrar de nou que no eres un estaquirot, quan l’horror de fer cap patinada et va impedir reaccionar davant la resposta afirmativa i el valor fugí esparverat sense donar-li el bes tant esperat, veient poc després com marxava i es feia diminuta a la distància.
Veure com els punys retornaven a la calma després d’un provocador i malintencionat comentari i poder en canvi, respondre amb desconegudes mostres de maduresa, aquella frase que tantes vegades has practicat en els núvols de la imaginació.
No córrer tant, quan el cor et feia ballar al compàs dels seus accelerats i sorollosos batecs i t’impedien sentir el dolç compàs d’aquella balada que varen posar en aquell local curull d’adolescents que tot just aprenien a estimar-se.
Si mai no has volgut poder alleujar el dolor punyent de ben endins les entranyes, no et llegeixis aquest llibre, ni l’entendries ni t’interessaria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada