La ratllada

- La mare que et va…! – Surt cridant i empenyent fort la porta del cotxe, que xerrica queixant-se. – Però es pot saber de què collons vas?

El Gerard es gira sorprès i veu un jove amb el cap rapat i una petita cicatriu al fons de la closca. – Perdona? – No entén a què venen aquests crits.

- Joder! A veure tiu, la lies i després et fots el longuis no? Puta mare! – i li fot un cop amb el puny al vidre de la finestra.

- No, no, de debò que no sé de què m’estàs parlant. – diu allargant els braços, amb les mans obertes endavant com intentant calmar una bèstia ferotge demostrant que ell no és cap perill.

- Ah no? I això què nassos és? – Amb un gest del cap senyala el pas de roda. El Gerard no hi troba res d’estrany a part de que el cotxe blau fosc està lluent, duu alerons i retrovisors cromats i una sanefa com de foc surt des de la part inferior de la roda davantera fins gairebé arribar al cul del cotxe.

- Ah...

- Ah? Ah? Però nano tu de què vas! – S’està posant vermell – No veus aquesta ratllada d’aquí? No la veus? – Ara amb el dit indica un lloc precís a la xapa de just sobre la roda del darrere.

El Gerard s’ha d’ajupir i s’apropa allà on li indica. Es falca bé les ulleres al pont del nas i observa amb atenció. Si que sembla que hi ha una petita ratllada, però la intueix d’aquelles superficials que pots treure fregant amb el dit. Se’l llepa i fa el gest de netejar la ratllada.

- Però què fots! – l’atura l’altre d’un crit – ara vols embrutar-me’l no? Ves a fotre les teves babes a un altre cantó cagu’n l’ou!

El Gerard se’l mira des del terra sense saber què fer.

- Mira! Per deixar passar aquella vella has tirat enrere i amb la sivella de la motxilla has rascat aquesta part del cotxe. Joder que acaba de sortir del taller! – I pica ara contra el portamaletes amb el puny, ni s’adona que li fa un petit bony.

- Ho sento

- I ja està? Ho sento i ja està? – Se li comencen a marcar les venes al coll i té els ulls injectats de sang. – Tiu... nano... – fa que no amb el cap, com una pantera en una gàbia del zoològic – t’estàs ficant en un merder que flipes...

- Si vols ho rento.

- Amb què? Amb les teves babes? I una merda!

El Gerard mira a terra i es torna a falcar bé les ulleres.

- No tindràs un drap? – pregunta amb un fil de veu.

L’altre se’l mira com volent-lo matar. Obre el portamaletes i en treu un neteja-vidres multi-ús un drap blanc, impol·lut, que li llança a la cara.

- Vinga doncs, va! – I tanca d’un fort cop sacsejant tot el cotxe.

El Gerard, diligent, aplica el líquid neteja-vidres unes quantes vegades, no vol fer empipar més la situació. Va aixecant el cap per veure com reacciona i torna ràpid a mirar endavant quan veu que l’altre gairebé treu fum per les narius, com un drac. Suaument eixuga el líquid amb el drap i la ratllada, poc a poc, va desapareixent.

Quan creu que ha acabat li allarga els estris. L’altre no li fot ni cas i s’ajup a veure l’obra del Gerard.

- Quina puta sort que tens nano... Joder tiu, ha quedat perfecte! – El jove s’alça i li agafa tranquil·lament el drap i el difusor. Un somriure acompanya una expressió relaxada i tranquil·la. – Molt bon curro si senyor.

- hm

- No de debò tiu, que t’ho has currat. D’altres es foten a cridar com a sonats, no accepten la seva culpa, saps? Es que m’emprenya la hòstia la gent que no es fa responsable dels seus actes. Paio, és que hauries de veure com reacciona la penya per qualsevol xorrada.

- Si – s’atreveix a dir el Gerard.

- Gràcies tiu. -  diu l’altre afegint mentre li posa la mà a l’espatlla amb un to amical – ets un bon xaval.

- Gràcies.

- Val, vinga doncs, que vagi bé. I si mai tens problemes, ja saps. – El deixa anar, desa les coses altra cop al portamaletes i torna per entrar al cotxe. – Ens veiem!

- Si... ehem... i el bony del portamaletes?

Un llamp passa per davant la cara del conductor que es transforma immediatament en la viva imatge del diable. El Gerard es penedeix immediatament d’haver obert la boca, tan maco que estava calladet com deia sa mare.

- Quin bony? – Diu l’altre aguantant-se la respiració i els nervis...