Mirall Trencat

En Miquel havia decidit obrir el garatge a la zona alta de la ciutat. Havia estat treballant per una família adinerada cuidant-los els cotxes de col•leccionista de l’avi i va creure que allà tindria bona acollida. Va demanar a la filla del senyor Rourefort, la Sofia, un préstec per adquirir un local amb condicions i les eines que feia servir, a canvi, les revisions dels seus vehicles serien sempre gratuïtes.
La Sofia sempre se l’havia mirat amb bons ulls, el coneixia des de petita i li semblava que el Miquel tenia un cos fort, era més aviat ben plantat i anavaal grà, sense embuts. Les mans sempre les duia brutes, però en realitat això el feia d’alguna manera més interessant.
Des que el negoci es posà en marxa, la Sofia deixava l’Antoni  a casa sota el pretext d’anar a dur el cotxe al taller. Havia estat un regal de noces fantàsic, pensava l’Antoni veient com de contenta tornava amb rodes noves o uns mirallets cromats amb molt d’estil. Després de mirar-se aquell vehicle cada cop més lluent buscant una excusa per deixar-lo i poder-lo venir a buscar un parell de dies més enllà, anaven al petit despatx que el Miquel havia preparat al fons del garatge. D’aquestes trobades en nasqué el Fèlix, que l’Antoni deia que s’assemblava més a sa mare però que creia ben seu i malcriava en excés.
Aquell dimecres, sortint d’escola, el Fèlix s’entretenia a la plaça del davant jugant amb la pilota nova mentre sa mare estava al taller. La Sofia es mirava les cames que sortien de dessota el Ford amb aquell mono blau tot tacat, recordant quantes vegades l’havia descordat. Des d’allà el Miquel li demanava alguna eina que ella deixava expressament fora de l’abast per empipar-lo, així quan sortia a recollir-les podia veure-li els braços musculats que poc després l’abraçarien.
- Acabo en cinc minuts i fem quatre números – digué torçant els llavis i alçant una cella. Es passà el braç pel front, per eixugar-se la suor.
La pilota entrà al garatge botant. El Miquel l’agafà i li llançà al Fèlix. Tot just s’havia tornat a posar sota el cotxe quan la pilota entrà altra vegada, aquest cop amb força, directe contra el gat.
La Sofia dugué dol durant més de tres anys. L’Antoni veié com s’anava apagant i distanciant sense saber com fer-la altre cop alegre. La culpa caigué sobre el Fèlix, que, poc després, marxà de casa sense deixar cap nota.