A la meitat de vosaltres no us conec ni la meitat d'allò que voldria, i allò que voldria és molt menys de la meitat d'allò que la meitat de vosaltres es mereix.
És, al capdavall, una bona manera de descriure el meu pas per Bitron. Un
lloc on, sobretot, destacaria la seva gent, els seus treballadors. Tots i cadascun
de vosaltres a la vostra manera, de vegades absolutament incomprensible, de
vegades totalment previsible, m'heu omplert els dies d'anècdotes, comentaris i
conxorxes. Han estat gairebé 4 anys que m'han passat volant i al mateix temps
em sembla que faci tant. Aquí he viscut situacions que no em pensava que em
passarien mai i moltes d'elles, tot i que abans ja n'hi havia hagut una bona
colla, han estat després d'estar dins el Comitè.
La veritat és que no m'havia plantejat fer-me "sindicalista", però cert és que quan m'ho van proposar la idea no em va desagradar gens i al final m'hi vaig afegir molt animat. L'experiència no la canvio, de fet, ha estat molt enriquidora, m'ha permès veure una mica més enllà.
Amb el temps he anat veient (i no només dins l'empresa) que al comitè la gent s'hi fica per 3 possibles motius. Per la meva banda, va ser per convicció, perquè s'ha de lluitar contra les injustícies, perquè ens hem de protegir del poder (i els seus abusos), perquè no cal que al final sempre pagui els plats trencats aquell que menys culpa té... Perquè ens encantaria que no hagués de ser necessari. Els altres dos, estic convençut que ja els sabeu.
Com que al final som tots persones, i no superherois perfectes, els nostres actes ens acaben definint. Així que, si obrim els ulls amb ganes de veure, podrem saber qui tenim al davant a l'hora d'escollir representants. És en certa manera una mica com la política (potser en algun cas també desencoratjador), però amb matisos importants, com la dificultat de poder dur a terme aquelles coses que creus que s'han de fer. Perquè hi ha parets que, per molt que empenyis no es belluguen ni un centímetre.
M'hagués agradat poder seguir amb vosaltres una bona temporada, però sóc una persona massa inquieta i, rebuscant, m'he trobat amb una oportunitat que m'omple d'il·lusió i de ganes de començar.
I a més, estic tranquil, perquè sé que us fareu sentir si heu de parlar i perquè hi ha un equip molt xulo que us recolzarà si és necessari.
Lluc
La veritat és que no m'havia plantejat fer-me "sindicalista", però cert és que quan m'ho van proposar la idea no em va desagradar gens i al final m'hi vaig afegir molt animat. L'experiència no la canvio, de fet, ha estat molt enriquidora, m'ha permès veure una mica més enllà.
Amb el temps he anat veient (i no només dins l'empresa) que al comitè la gent s'hi fica per 3 possibles motius. Per la meva banda, va ser per convicció, perquè s'ha de lluitar contra les injustícies, perquè ens hem de protegir del poder (i els seus abusos), perquè no cal que al final sempre pagui els plats trencats aquell que menys culpa té... Perquè ens encantaria que no hagués de ser necessari. Els altres dos, estic convençut que ja els sabeu.
Com que al final som tots persones, i no superherois perfectes, els nostres actes ens acaben definint. Així que, si obrim els ulls amb ganes de veure, podrem saber qui tenim al davant a l'hora d'escollir representants. És en certa manera una mica com la política (potser en algun cas també desencoratjador), però amb matisos importants, com la dificultat de poder dur a terme aquelles coses que creus que s'han de fer. Perquè hi ha parets que, per molt que empenyis no es belluguen ni un centímetre.
M'hagués agradat poder seguir amb vosaltres una bona temporada, però sóc una persona massa inquieta i, rebuscant, m'he trobat amb una oportunitat que m'omple d'il·lusió i de ganes de començar.
I a més, estic tranquil, perquè sé que us fareu sentir si heu de parlar i perquè hi ha un equip molt xulo que us recolzarà si és necessari.
Lluc
1 comentari:
Endavant Lluc! A tope amb la nova etapa.
Funo
Publica un comentari a l'entrada