3 suspesos

Va de reforços negatius:

No n’havia llegit mai cap perquè els meus incorregibles prejudicis em tiraven sempre enrere, però per recomanació, i desconeixement, vaig mig forçar-me fer l’excepció pensant que era un llibre d’historietes: Camino de la Autodependencia. Quin desengany! Va un i t’explica com de senzill és allò que has de fer, i encara que et digui que no es fàcil, vas llegint de manera tan raonada (i reiterativa, a prova de ximples "vamus") que acaba semblant bufar i fer ampolles. Per sort, entremig de tot aquell entramat de lletres, alguna bona idea hi ha, fins i tot puc estar totalment d’acord amb la majoria dels conceptes que explica. I mantinc la idea que de tots els llibres se n’aprèn quelcom. Donant-li voltes al cap, potser el problema és meu i no dels llibres, potser és que no m’haig de pensar que és un home que em marca un camí i em diu què haig de fer. Potser haig d’aprendre a llegir-los sense expectatives... Però em nego a creure’m aquesta hipòtesi (tossut jo, si!) i al capdamunt, reforço la meva imatge nefasta dels llibres d’autoajuda!

I el de l’Stéphane Hessel, Indigneu-vos, doncs què dir-ne? Que no ha pogut ser més oportú, o, potser dit d’altre manera, els editors han sabut donar-li la sortida en el moment idoni. Si que m’agraden els comentaris, i alguna bona frase, però està massa centrat en el conflicte de Gaza. M’esperava quelcom més. De fet, m’esperava un llibre d’unes 60 pàgines i en realitat és un llibre de 25 amb un pròleg i una espècie de biografia que fan de l’escriptor. Vaja, que no s’atrevien a publicar un llibre tan curt i mira, l’han estirat massa. Deixo algunes perles, que n’hi ha:
¿Como puede ser que actualmente no haya suficiente dinero para mantener i prolongar estas conquistas cuando la producción de riqueza ha aumentado considerablemente desde la Liberación, un período en el que europa estaba en ruina? Porque el poder del dinero [...] nunca había sido tan grande...

El sentido de la história es la marcha inevitable de castástofe en catástrofe.

Ja comentaré el proper: Comprometeu-vos.

I pel acabar les crítiques prou negatives dels darrers llibres llegits, afegeixo el del Llibre de les Il•lusions, de Paul Auster: M’ha caigut un mite. M’havia sorprès positivament amb l’Oracle de mitja nit però aquest l’he trobat forçat, exagerat i fals. Així que també aquest llibre em confirma una altra de les meves màximes: A la merda els Best Sellers!