El pare diu:
Quan torno cada dia a casa,
no veig cap estel que em guiï
entre el tràfic infernal
dels camins asfaltats
que menen cap a la gran ciutat.
No hi ha indicis dels Reis mags,
però sí de l’or, encens i mirra
que ens van deixar.
On són els tres Reis?
Tenim els seus regalets però,
on són quan cada any els recordem
com una benedicció?
Ben mirat, què els costaria
tornar a passar i endur-se
tot aquest or, encens i mirra,
que són la llavor de patiments,
corrupteles, esclavatge,
enveges, vanitat, odi...
i tantes, i tantes coses més
que ens separen i envileixen.
Doncs això, que se’ls enduguin!
Em quedo amb aquelles coses
que no tenen preu, una mirada,
la mà estesa, la confiança,
un somriure, la llibertat...
Doncs això, que se’ls enduguin!
BONES FESTES!!!
Nadal del 2013
Leonci
------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Kale Borroka al Nadal!!!!!
Qui s'anima a petar les llumetes del corte inglés?
Qui s'amina a omplir la pista de gel de plaça catalunya amb espelmes i veure com es fonen els negocis?
Qui s'anima a llançar el televisor per la finestra quan facin el discurs del rei i del president de la generalitat?
Què és la Generalitat?
Qui s'anima a mossegar-li el braç per demostrar que la carn crua és molt indigesta i que fa falta energia per cuinar?
Qui s'anima a sortir al carrer en pilotes per demostrar que el fred esgarrapa la pell i que és necessari un habitatge amb calefacció?
Qui s'anima a arrossegar els dirigents als barris que no visiten mai perquè s'adonin que no tothom viu bé?
Qui s'anima a veure que el Nadal no és la imatge de sota?
Qui s'anima a petar les llumetes del corte inglés?
Qui s'amina a omplir la pista de gel de plaça catalunya amb espelmes i veure com es fonen els negocis?
Qui s'anima a llançar el televisor per la finestra quan facin el discurs del rei i del president de la generalitat?
Què és la Generalitat?
Qui s'anima a mossegar-li el braç per demostrar que la carn crua és molt indigesta i que fa falta energia per cuinar?
Qui s'anima a sortir al carrer en pilotes per demostrar que el fred esgarrapa la pell i que és necessari un habitatge amb calefacció?
Qui s'anima a arrossegar els dirigents als barris que no visiten mai perquè s'adonin que no tothom viu bé?
Qui s'anima a veure que el Nadal no és la imatge de sota?
Pare, aquí tens la meva mà i confiança, quan vulguis sortim a buscar la llibertat!!
Lluc
------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Doncs jo un conte...
Això és un científic que està al seu laboratori mirant de resoldre els problemes del món. Es passa molts dies allà dins, fins que entra el seu fill petit de sis anys i li diu: “Pare, ara t’ajudaré”. El pare, desesperat, li diu: “No, fill, vés a jugar”. I el nen li respon: “No, pare, jo et vull ajudar”. El pare no sap què fer. Aleshores, troba el mapa del món en una pàgina d’una revista. Llavors diu: “Bé, amb això puc tenir el meu fill entretingut durant deu dies i que no em molesti”. Agafa unes tisores, retalla la pàgina, i comença a tallar-la a trossets. Dóna cinta adhesiva al nen i li diu: “Ja que t’agrada muntar puzles, mira de muntar el món”. El nen no el coneixia, el món. El pare continua amb les seves equacions. I el nen, al cap de dues hores, li diu: “Pare, ja he acabat”. I el pare: “No pot ser, això és cosa de nens, deu haver fet qualsevol cosa”. S’ho mira i, efectivament, havia arreglat el món i li pregunta: “Però, com ho has fet, si no coneixes el món?”. I el nen li explica: “Pare, quan has tallat el full, a l’altra banda hi havia un home. Com que jo conec l’home, he girat tots els paperets. Quan he tingut l’home muntat, l’hi he donat la volta i havia arreglat el món”.
Això és un científic que està al seu laboratori mirant de resoldre els problemes del món. Es passa molts dies allà dins, fins que entra el seu fill petit de sis anys i li diu: “Pare, ara t’ajudaré”. El pare, desesperat, li diu: “No, fill, vés a jugar”. I el nen li respon: “No, pare, jo et vull ajudar”. El pare no sap què fer. Aleshores, troba el mapa del món en una pàgina d’una revista. Llavors diu: “Bé, amb això puc tenir el meu fill entretingut durant deu dies i que no em molesti”. Agafa unes tisores, retalla la pàgina, i comença a tallar-la a trossets. Dóna cinta adhesiva al nen i li diu: “Ja que t’agrada muntar puzles, mira de muntar el món”. El nen no el coneixia, el món. El pare continua amb les seves equacions. I el nen, al cap de dues hores, li diu: “Pare, ja he acabat”. I el pare: “No pot ser, això és cosa de nens, deu haver fet qualsevol cosa”. S’ho mira i, efectivament, havia arreglat el món i li pregunta: “Però, com ho has fet, si no coneixes el món?”. I el nen li explica: “Pare, quan has tallat el full, a l’altra banda hi havia un home. Com que jo conec l’home, he girat tots els paperets. Quan he tingut l’home muntat, l’hi he donat la volta i havia arreglat el món”.
Gabriel García Márquez
Júlia
Júlia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada