A la llum li calen colors

Aprofitant que podia treballar des de casa quan no hi era, vaig passar prou estona per seleccionar les fotografies. Primer les volia amb missatge, però el resultat tot i reivindicatiu, distava un punt de ser vistós i bell. Així que, l’esperit crític que sempre mira per damunt l’espatlla va haver d’acotar una mica el cap.

La següent idea va ser: a cada cara, una etapa. Així hi hauria el pas per l’institut quan ens vam conèixer; la Universitat (i aquell cap d’any que va transformar-nos les vides); fent snow recordant com me’n vares ensenyar; o de viatge... I aquesta darrera paraula em va dur a concloure que, definitivament, voltar pel món ha estat un comú denominador dels anys compartits. Així que adéu a les etapes i benvinguts els rodamóns. Els ulls m’espurnegen de fer saltar la memòria amb els records a contrallum de tu ballant al Central Park i jo fent d’un maldestre Superman; tu caminant, aixecant pols a cada passa, una pols que grogueja per un capvespre al desert d’Atacama;  l’eclipsi de mandarina des de la coberta del Grimaldi solcant el Mediterrani... però massa fons blau que confondria els requadres i, si mai s’havia de tornar a muntar, despistaria per saber on col·locar cada casella.

Un altre projecte aparcat al calaix de les bonesideesperònoprou.

Sé que vol dedicació, i jo n’hi vull donar tanta... llegint el so inaudible de les estrelles: el llarg i penós procés de desestimar en el sentit més literal i poètic. El dur maldecap de no pensar que és un mirall.

I tot i no ser la idea que més em seduïa en un principi, però que en tot moment anava rondant pel cap, al final acabo amb les fotografies guanyadores de premis, o de colors llampants i vistosos: Els platerets d’or vermell d’un temple xinès; el nenúfar de Tailàndia; les pregàries de colors que voleien per l’aire d’un mont sagrat; La flor rosa que anima un trist fons gris; La bona nit Senegalesa esperant el “vous avez bien dormi?” de l’endemà.

A la llum, perquè sigui alegre, se li han de regalar colors. Aleshores tot ho veus més clar.

 

I així serà. Obrir els ulls i saber que hi ha llum clara per acompanyar-nos i beure'ns bé.

Per molts anys.