Exercici del cadàver exquisit

Havia de fer un resum d'una possible història amb aquestes frases:

Els arbres s’estaven morint a la pobre plaça urbana.

Feia un calor demoníac, incomprensible en l’època.

treu el cap per la finestra per veure si corre l’aire.

i l'aire corria tan que amb prou feines va poder-lo veure girar la cantonada

Tremoloses com les sonores garlandes a l’entrada de les tendes, alarmes analògiques xiulants.

Els lladres riuen mentre roben i la policia, amb les sirenes, en busca dels que no han estat

M'ha acabat sortint això, i a vosaltres?

Els arbres s’estaven morint a la pobre plaça urbana. Duien així més de mig any. En acabat l’estiu la temperatura havia continuat alta fins ara, a punt d’entrar de caps a l’hivern. L’Albert feia temps que es plantejava un canvi a l’empresa familiar de la que n’era gerent ara que el pare s’havia oficialment jubilat. Però el pare no acaba de marxar de l’empresa i posa pegues més que visibles a la idea de l’Albert, que vol fer bermudes en comptes dels clàssics vestits de pell amb caputxes folrades de pèl. Feia un calor demoníac, incomprensible en l’època. El gremi de pares Noëls es queixa i fa vagues durant la campanya nadalenca retornant a l’empresa els vestits massa abrigats que han de dur. Les discussions entre Pare i fill continuen, fins que un dia, sobtadament el pare arriba radiant, més jove i tot diria, amb un acord amb la nova patronal que gestiona l’oferta de serveis nadalencs a centres comercials i ajuntaments. Faran vestits de pares Noëls i Reis Mags com els dels sex-shops, de camal curt i pit descobert. El portaveu de la patronal no es deixa veure per més que l’Albert intenta contactar-lo, amoïnat pel sobrestock de vestits d’abric, mentre el pare li assegura que tot va bé, que és una bellíssima... i es queda pensatiu, no diu mai “persona”. A la Sofia i la Margarita, dona i mare de l’Albert comenten que el capellà està rondant la casa des de fa dies, als capvespres el veuen tirant aigua beneïda a les portes. Una nit dues setmanes abans de Nadal, l’Albert té molta calor i treu el cap per la finestra per veure si corre l’aire. I veu una franja de color en l’aire, sortint de dins la xemeneia apagada. I l’aire corria tan que amb prou feines va poder-lo veure girar la cantonada que ja havia desaparegut. Tremoloses com les sonores garlandes a l’entrada de les tendes, alarmes analògiques xiulants. És la fàbrica: Els han robat la mercaderia, tots els abrics (fins i tot els retornats pels pares Noels enfadats). Les trucades a policia, pare, advocats, asseguradora... se succeeixen i al final el pare entra a casa, més lluminós, més jove encara, amb el qui diu ser el cap de la patronal dient que l’endemà tindran el magatzem altra cop ple, amb les mudes noves per encarar un Nadal amb alegria. Els lladres riuen mentre roben i la policia, amb les sirenes, en busca dels que no han estat. El negoci prospera però la família es desmunta.