Sempre estrany el dia abans d'una vaga. I més encara el dia de la vaga.
Esperançat de que hi hagi moviment.
Entristit de saber que no serà ni la meitat del que desitjaria.
Il·lusionat per la primera dins el comitè.
Amb certa por de que no transcorri tranquil·lament com a mi m'agradaria
Estressat perquè potser no dormiré massa.
Cansat abans de començar.
Convençut de les meves idees.
Descebut de les mosques i sangoneres.
Actiu com mai, fent paperets i Assamblees per incentivar la opinió dels treballadors dins l'empresa.
Recriminat pel cap, justament per preocupar-me de fer entre tots quelcom millor. Pobre infeliç.
...
A veure quins són els ànims de demà?
La darrera vegada em va caure l'ànima als peus veient a gent, per gran de gràcia, anant a comprar quan, uns metres més avall se sentien les botzines i xiulets.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada