En certes ocasions, quan escric les meves impressions dels llibres que acabo de llegir, prenc alguns paràgrafs o frases que m'han impactat i les poso consecutives, una rere l'altra, en cursiva, per diferenciar-les de les meves fluixes aportacions.En altres ocasions, però, abduit pel text que acabo de llegir, escric quelcom que, sense tenir massa a veure (o si, depèn del dia) intenta reflectir el tipus de narrativa i gènere que utilitza. Fantasia, diàleg, terror... Quan faig aquests és quan més bé m'ho passo. M'entretinc amb les enrabassades idees i jugo a posar-me a la pell de l'escriptor per mantenir un to i una caracterització dels personatges similars.
Però d'aquestes més de 400 pàgines... tot i tenir alguns detalls que, trets dels context, segueixen sent increïblement actuals, com: “El dinero en si no tiene importancia y menos aún si no se debe a tu esfuerzo”. No m'he vist enganxat, excepte potser en algun fragment de no més de seixanta pàgines, al seguit d'aconteixements que succeeixen.
Per un cantó entra fins al més minúsculs dels detalls, i potser passa dues planes explicant la suor del cavall negre al galopar, de tal manera que potser pots arribar a veure com el blat creix dues dècimes de mil·límetre.
Per l'altre, relata la història de 40 anys d'un bonhome. Com que quaranta anys al ritme trepidant del creixement de l'herba farien un llibre de tantes planes que no cabria ni dins la més gran de les biblioteques, va saltant d'anys a cops d'escèna.
Al cap i a la fi, un llibre ha d'agradar, per molt premi nobel de narrativa, per molt delibes. Potser en aquest cas hi ha massa descripció, potser hi ha massa religió o potser és que, en realitat, està massa ben escrit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada