dimarts, 19 de juliol del 2011

L'amor visible

És bonic de veure, sempre ho ha estat. De ben segur que a algú li rebenta les pilotes quan passen per davant seu, abraçats per exemple, però pitjor per ell, o potser ella... De fet, més valdria que tothom se n’alegrés, tan de bo no s’hagués d’anar amagant, com tantes vegades es fa, i es pogués anar mostrant tranquil•lament al món, tal com raja, tal com fan.
És complicat no adonar-se’n, doncs ella sempre belluga amb el peto verd llampant per no passar desapercebuda, tot arrossegant el carro amb el parell de termos metàl•lics, el cossi amb els sobrets de sucre i la caixa forta blava, com la de quan érem menuts. I es que si passa de llarg quan estàs despistat et quedes sense cafè i, no cal dir-ho, això és un descuit que pesa durant la resta del matí. Baixeta i més aviat ample, va amunt i avall per la fàbrica desprenent un cert toc de gràcia i amabilitat, menys, potser, quan torna cansada a la cuina entrebancant-se amb les portes i fent anar per terra els llargs recipients ja buits. Cal dir que, des que és a la cantina, els comensals han apreciat una millora substancial en el servei.
Ell, en canvi, és prim com un secall, cabell curt i fosc i mal afaitat, que és moda. I també recorre l’empresa de cap a peus. S’encarrega de dues coses, la primera, i per la que seria remunerat, és la de bescanviar, amb el carretó, caixes plenes de la nau per d’altres de buides del magatzem d’expedició. L’altra, aquesta la fa per gust, és acompanyar quan li rota, tant com pot, a la seva xicota en els seus desplaçaments de despertador (cafè). Sí, són parella, i no se n’amaguen! I és bonic. Bé, a mi m’agrada, ho trobo bell.
I és que ho fan amb una desimboltura exemplar, es veuen, es somriuen, s’abracen, s’acompanyen el cul suaument amb la mà mentre caminen pels passadissos, fan conxorxa i s’expliquen coses a cau d’orella i si, es fan petons.
Ell segueix, tot i depreciar i ridiculitzar tan ostensiblement les seves obligacions laborals, treballant a l’empresa. I ho seguirà fent, com a mínim durant una bona temporada. Ell és el fill de la dona de... aquesta és una altra històra a explicar en altres ocasions. I ella és la seva xicota que ha entrat fa poc en plantilla. Potser, i aquí faig la única hipòtesi del relat que desitjo sigui errònia, només pel fet de ser-ho.