dimarts, 10 de febrer del 2015

Tancament i degustació

S’ha acabat el congrés de l’Alícia, aquella idea que va aparèixer fa poc més de mig any remenant les caixes de sabates, sense sabates però amb un munt de records, que s’amaguen als prestatges desordenats de casa.
Ara toca compartir els moments i el treball que vam fer tots junts. Ara toca compartir i agrair.
Sobretot això, agrair. Sobretot això, que no és poc.
A tots i a cadascú de vosaltres. Per participar amb les vostres aportacions en forma de pòsters tan collonudament elaborats.
No és que siguem uns experts en congressos, amb prou feines si hem participat en algun, però del poc que sabem, podem assegurar que mai abans s'havien mirat, els pòsters d'un congrés, amb tant de deteniment ni per tots els participants.
Les imatges parlen per si soles, i us en deixem el link perquè ho comproveu:
 
Veure els ulls de tota la parentela concentrada en totes i cadascuna de les línies escrites ens ha omplert de satisfacció. Però sobretot, veure la reacció de l'Alícia al mirar els excel·lents retrats que li heu fet, des de tants punts de vista, ha estat una experiència impagable.
Ens heu ajudat a donar-li una calidíssima abraçada, una benvinguda als 60 que poc s'esperava i que encaixa a la perfecció amb el seu fer de cada dia i que alhora és tan diferent.
Estem molt contents del resultat. Enormement contents. I la major part d'aquesta alegria prové de la vostra generositat. Sense vosaltres aquest congrés només hagués estat un dinar en un indret amb bones vistes. En canvi, ara és un record que quedarà ben gravat a la nostra memòria i sobretot, a la de l'Alícia, que era l'objectiu de tot plegat.
Així que volem repetir, per enèsima vegada i més: 







El comitè organitzador.