Llibre a moments
pesat, com tot llibre de teoria econòmica, però els darrers capítols són
estel·lars, sobretot per com la il·lusió fa veure un futur entendridor.
Acostumo a doblegar els escaires de les pàgines per, després, identificar on
haig d’anar a buscar el paràgraf interessant, ja sigui per escriure’l, per
recordar-lo o per tants altres possibles motius. He acabat fent 21 plecs. Aquí
venen només els del final.
“De motor del capitalisme, el militarisme s’ha
convertit en la malaltia del sistema”.
“Durant les etapes posteriors a la revolució
mundial, la democràcia podrà, per fi, fer honor a les promeses que fins ara s’han
mantingut incomplertes enmig de les frustracions d’un sistema econòmic
autocontradictori”
“L’ascens al poder d’un partit polític del tipus
que és necessari, només és concebible en un món abstracte on hagi estat
desterrat el penetrant poder social i polític del capital. En el modest món de
la realitat, el capital ocupa les posicions estratègiques. El diner, el prestigi
social, la burocràcia, les forces armades de l’Estat, els mitjans de
comunicació, totes aquestes coses les controla el capital i les utilitza, i
seguirà utilitzant, fins l’extrem per mantenir la seva posició.”
“ La reforma liberal pressuposa que l’Estat a la
societat capitalista és, com a mínim potencialment, un òrgan de la societat en
el seu conjunt que es pot fer funcionar en interès de tota la societat. Ara bé,
històricament, com sabem d’anàlisis de capítols anteriors, l’Estat de la
societat capitalista ha estat sempre, davant de tot i per sobre de tot, el
guardià de les relacions capitalistes de propietat.”
“Sota la doctrina feixista, l’oci forçat [del capitalisme en forma d’aturats] cedeix l’espai a la violència i la
matança.”
“El capitalisme només té una dimensió: la dimensió
de la magnitud”
“És notable la desviació de la idea nacional del
reconeixement del dret d’autodeterminació i independència cap a la glorificació
de la nació pròpia contra la dels altres. Tot i així, es significatiu que el
nacionalisme continuï duent les senyals dels seus orígens. Inclús quan és més
evident que se l’invoca amb interès de la dominació, el vocabulari de
llibertat, alliberació, autodeterminació, etc, es conserva fidelment.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada