Matí

Sona absurd el despertador. D'un bot, que si no m'adormo, em mig incorporo. Agafo el telèfon i intento parar l'alarma. Mal veig la pantalla, tota borrosa de son. On diu desactivar? Hi clico tres vegades fins que la pantalla es posa negra, ja deu estar.

M'alço del llit arrossegant els peus dins les avarques (les meves sabatilles d'estiu). Tanco la porta de l'habitació per amortir l'inevitable guirigall de pots i plats per venir. A la cuina trec, de manera quasi automàtica (però increïblement lenta), la melmelada, la llet fresca, els cereals i una cullera. M'assec a taula, tot mig fosc. Mastego penosament el pa tot llegint per enèsima vegada la direcció de la seu de la marca de cereals i de com d'ideals poden arribar a ser si te'ls prens cada dia acompanyats de fruites.

Deu minuts després, encara amb una cara d'endormiscat que fa caure l'esma del més actiu dels humans, m'apropo al bany, on em rento les dents sense energies. Em mullo la cara. M'agradaria que l'aigua fos més freda, per treure'm d'aquest estat soporífer. Me l'eixugo i ni tan sols m'esforço a mirar al mirall, per no veure com vaig de despentinat.

Entro a la porta i sento un reneg:

- Collons de despertador! - L'entenc i corro a aturar-lo, els fantasmes de la nit em deuen haver confós, com cada dia, i no he pitjat la tecla que pertocava. Ara si, parat.

M'estiro altra cop al llit i sento l'escalf. M'hi arrapo tan com puc, fins que em diu que l'aixafo. Així quedo: somort, tranquil. Ara és el seu, el que sona. Aquest ho pot fer tantes vegades com vulgui. Indica que m'haig de tornar a alçar. Em vesteixo amb la roba que he deixat preparada al vespre, per no fer combinacions impossibles o agafar mudes estripades. I un cop vestit, m'apropo a fer-li un petó. M'atrapa amb els braços llargs que surten de sota els llençols i m'esclafa contra seu, ara no importa si l'aixafo.

- Bon dia – em diu amb una cara que no vull descriure, me la guardo per mi (també és cert que em costaria molt fer-ho bé i per fer-ho malament, doncs millor m'ho estalvio).

- Bon dia maca. - responc tot separant-m'hi. Marxo, que faig tard i no m'agrada córrer com tothom.

Allò que no sap encara, és que aquest serà, de ben segur, el millor moment del dia fins les sis de la tarda. Com cada dia.