Melmelada de préssec amb canyella

Vaig baixar tres dies abans a la fruiteria de sota casa, regentada per uns simpatiquíssims sud-americans que encara no he sabut ubicar del tot, i d'entre totes les ofertes vaig arreplegar un paquetet de set préssecs per un euro. La idea era fotre-me'ls ràpidament, el seu aspecte així ho demanava, però com sempre passa en casos com aquests, el paquet va quedar oblidat, potser més ben dit abandonat, damunt el marbre de la cuina.

Quan finalment vaig pensar de fer-los una queixalada tenien un pèssim aspecte, com si els haguessin utilitzat de pilotes en un partit de tenis. Colors varis, foscs aquí, tous allà... pocs se'n salvaven. Així que vaig decidir fer-ne melmelada, que no n'havia feta mai cap.

Corro a internet a veure les receptes fantàstiques que té la xarxa i en trobo unes cent cinquanta totes diferents: Que si més sucre, que si llimona, que si aigua, que si mil anys de cocció, que si... i jo recordo que en uns campaments a la universitat, quan potser tenia set anys, vam fer-ne i per tant, havia de sortir bé fos com fos.

Doncs m'oblido de les receptes, extrec els trossos de préssec més malmesos i vaig tallant la resta a bossinss que tiro directament a l'olla. Després hi afegeixo sucre. Totes les fotografies el tenien refinat, però a casa no se'n gasta d'aquest, així que res, del marró. Quant? Doncs que cobreixi els préssecs, una mica (potser 100 grams, però és que tampoc tinc balança). I per acabar-ho d'adobar hi afegeixo una branca de canyella. Aquest darrer afegitó no apareixia en cap recepte, però perquè no? Vaig pensar.

I a bullir. Quan duia una hora, les queixes de la pudor de quasi vòmit ens van obligar a parar el foc. Vem sortir a comprar quatre coses i, al tornar, potser una hora i poc més després, vaig treure les branques de canyella i com que la fruita potser no estava del tot cuita, amb uns grumolls encara massa grossos, ho vaig passar pel túrmix. D'aquí al pot i a la nevera.

I, davant la sorpresa de tots, un cop freda, estava prou bona! No té el gust habitual de la melmelada de préssec perquè la canyella ha deixat el seu rastre, però està de nassos. Préssec amb canyella: Excel·lent per un primer intent amb fruita de més que dubtosa qualitat, però per això es fan les melmelades, per aprofitar-ho tot.