diumenge, 9 d’octubre del 2011

El bambú i els porquets

Aquesta mateixa setmana s’han d’acomiadar a un centenar de persones, tot ells treballadors amb contracte de treball temporal.

Per explicar-nos aquesta decisió se'ns comunica que hi ha hagut una forta baixada de comandes dels clients i que un d'ells ha tingut tancada més de dues setmanes alguna fàbrica perquè faltaven cargols, provocant un daltabaix important en els programes de fabricació. Tant que no es podia afrontar el continuar amb tant gent contractada. Aleshores s'utilitzà la història del bambú: “Per a sobreviure a un huracà, més val ser flexible com el bambú. Perdrem les fulles, perdrem els fruits, però l’arbre seguirà dempeus un cop torni la calma”. I s'omplí d’afalagaments la direcció, àgil i atenta, que és capaç de prendre aquest tipus de direccions sense tremolar-li el pols i que tan bons resultats els hi està donant.

A mi tot em sembla una fal•làcia i un insult a la intel•ligència de tots nosaltres. A mi no cal que una calamitat me l’adornin amb garlandes de colors, seguirà essent una calamitat. Historietes que embelleixin qualsevol ideal, sigui encertat o un disbarat, en trobarem a centenars i fins i tot contradictòries. Perquè davant de forts vents tenim també la història dels 3 porquets: “El petit va fer una casa de palla que va enllestir ràpidament per anar a jugar, el mitjà la feu de fusta i se n’anà a jugar amb el petit; i el gran, que els renyava perquè si venia el llop no tindrien res a fer-hi, se la construí de totxos. Trigà molt més, però al final, quan la tingué acabada aparegué el llop. Cadascú s’amagà a la ca seva. El llop bufà fort i amb el vent, va desfer la casa del petit, que sortí corrents. Després feu el mateix amb la del mitjà, que també caigué a terra. Els germans esfereïts demanaren al germà gran de deixar-los entrar a casa seva i ell accedí. Finalment el llop no pogué destruir la casa ben feta, amb el temps i la convicció de saber perquè havia estat construïda i els 3 porquets se salvaren dels ferotges ullals”. Per tirar endavant un projecte no només tenim una opció, per més cops que ens la repeteixin, per més fort que es digui, per més que ens l’intentin vendre.

Des del meu punt de vista, aquest massiu acomiadament ha estat premeditat per poder justificar allò injustificable: Que la meitat dels treballadors de l’empresa siguin externs i amb contractes temporals. Ja fa alguns mesos que se sap que es fabrica sense massa comandes, omplint els magatzems fins al capdamunt. Perquè no es van prendre mesures abans? Doncs per poder mantenir ferma la idea de la “necessitat de ser flexibles”. Però la flexibilitat no s’hauria de concebre com un “ara et vull i et prenc, ara em fas nosa i a reveure”. Les persones no som màquines, no som objectes inanimats. Nosaltres interactuem amb l’entorn, fem arrels i vincles, i prenem responsabilitats a les que respondre. Les persones podem ser flexibles de moltes altres maneres que no només desapareixent! Darrere de cada acomiadament la majoria d’històries són poc agradables i la manera com s’han realitzat aquests darrers no ajuden a pair-les millor.

Només demano que tinguem els ulls oberts i les orelles atentes. Podem fer-ho veure, però no ens deixarem prendre el pèl! La que segueix la empresa és una direcció, però no LA direcció.